La Gauche en Europe depuis 1945 : Invariants et mutations du socialisme européenLazar, MarcParis : Presses Universitaires de France, 1996
ISBN 2130475094
A través de més de 700 pàgines i 24 autors distints es fa un repàs exhaustiu que testimonia la complexitat de l'esquerra i la seua crisi. S'hi aborda des dels partits socialistes i social-demòcrates de l'àmbit europeu en un context de debilitament electoral, fins a les cultures polítiques i identitàries. Així mateix, l'obra adopta una perspectiva que va més enllà de l'estrictament programàtica i planteja els partits com artefactes força més complexos. El primer bloc està subdividit en tres apartats. El primer i segon es troben consagrats a les diferents expressions de la social-Democràcia europea nord-occidental i central. En aquest sentit, trobem dos capítols dedicats al cas del laborisme britànic i la social-Democràcia escandinava i quatre capítols què aborden el cas de l'SPD a Alemanya, dels social-demòcrates austríacs, neerlandesos i belgues. Un tercer apartat té per objecte l'Europa meridional, amb sis capítols dedicats al PSF a França, els socialistes italians, els canvis operats en el camps del comunisme a Itàlia, el PSOE i als socialistes portuguesos i grecs. La segona part realitza una aproximació a les cultures polítiques i les identitats militants i es troba subdividit en quatre parts. La primera, formada per cinc capítols, conté reflexions entorn a què és l'esquerra, la seua relació amb la nació a través dels casos francès i alemany, la perspectiva internacionalista i les relacions amb Europea i l'ecologisme. La segona part, de cinc capítols, s'apropa a la relació dels social-demòcrates amb els espais, les estructures i les persones. En aquest sentit, trobem un primer capítol que reflexiona sobre el caràcter específic o no d'un "socialisme meridional", un segon que analitza la relació partits-Sindicats, un tercer analitza els atzars electorals dels partits social-demòcrates i socialistes en els 80 i 90, un quart dedicat a l'adhesió i la militància i, el darrer, dedicat a les direccions. Una tercera relaciona aquests partits amb els poders establerts. En aquest sentit, trobem un capítol dedicat a la relació amb les institucions polítiques i un segon que analitza la seua política econòmica. A la quarta i última part d'aquest obra hi trobem dos capítols, un que analitza l'esquerra a l'Europa oriental i un segon que analitza els partits en aquest àmbit geogràfic.
